tag:blogger.com,1999:blog-4024376.post-863977312002-12-22T07:42:00.000-08:002002-12-22T07:42:50.136-08:00Somnian-te... Un dia sense pensar en tu. Sembla fàcil. M'ho hagués semblat fa un temps. El misteri és bo, és cruel. I a mi m'ha dut al fons d'un pou. Poc a poc en surtu. Però no puc deixar-te. Necessito saber que ets aquí. Tinc por d'un dia... perdre't. Realment, físicament, ambdues sabem que t'he perdut. Però m'esgarrifa el pensar que un dia et puc oblidar. Que et puc posar en un d'aquells calaixets de record; com garlanda de Nadal que el dia 7 guardem entre cartrons i que un cop a finals de desembre, a principis de l'època de records, desemboliquem del seu polsim i l'adorem com si l'haguéssim tingut sempre al cor. No ho vull. En tinc molta por! Per això em cremo pensant en tu dia a dia, nit a nit. En aquells ulls, aquella pell... i sobretot aquelles mans. Suaus com caps. Fines, de nena, blanques, petites, velles, belles, dolces, càlides, poruges, valentes, fredes, madures, de dona, vives. Ahir, haig de confessar, no et vaig pensar. No et vaig recordar. M'es molt difícil pensar que no hi eres (dins meu). És clar que hi eres, i hi ets encara! per això sóc al pou. Perquè continuar estiman-te, recordan-te, besan-te cada nit, és abraçar el dolor. El dolor de no tenir-te, de necessitar-te cada dia més i... aiix! La impotència que el temps ens té guanyada. A tu i a mí. Ell ens mana. Ens ha donat l'oportunitat més dolça de totes, viure juntes, en el mateix món on estimar-nos. Potser hauríem de donar gràcies per això, nina meva. Però ja et dic, el meu món, per ara, és una casa de nines sense parets. Una casa de nines, per riure, per plorar i per deixar-les brutes, lletjes, dins la caixa, quan ja no en tenim ganes. Saps que tot això és només una peça de mi. Però saps també que tu ets l'única peça que em falta i que friso per re-trobar. perquè una peça no es troba, un dia es va desfer de mi, per deixar-me volar, deixar-me sentir sense escut, sense bombolla, però que necesito tenir en forma de somriure, de mirada. necessito palpar-te. Besar-te les mans, dolces, belles, velles, càlides i fredes, blanques.ninahttp://www.blogger.com/profile/11009434691491713767noreply@blogger.com